Un parell de nits a Còrdova

Córdoba em sona a “cante hondo", a "quejido" i a "sombrero cordobés”, a toro i torero, tot i que sóc antitaurí, i em sona a "salmorejo" i a cua de bou i a unes postres de cabell d'àngel exquisides. Hem sona a Mezquita, amb la seva varietat d’arts i cultures, però sempre interessant i valuosa. Córdoba em sona a cavalls enganxats al carro, o no, per anar a passejar, com allò més natural d’aquestes terres, i em sona a una parla especial plena de simpatia, on tots aquells que estimem i respectem les llengües tenim sempre oberta una finestra d’admiració. Córdoba, Sevilla, Granada, Huelva... Andalusia és molta Andalusia, i a nosaltres ens encanten els comportaments i les seves maneres d’expressar-se. Dos nits a Córdoba, per gaudir d'un dia sencer per visitar-la. Així, hem pogut passejar tot fent una ruta a peu visitant diferents indrets (Puerta de Almodóvar, Casa Andalusí, Sinagoga de Còrdova, Capilla Mudéjar de San Bartolomé, Puerta del Puente i Puente Romano sobre el Guadalquivir) per acabar visitant la Mezquita-Catedral. Molta calor, amics, aquí 38º a les set de la tarda, però per tot arreu hi ha aire condicionat…