Pensaments

A trenc d’alba somriuen les rosades. Nou dia, nou regal, nou principi d’allò que mai voldré el final. Ha estat una nit de son i somnis, aquest cop no els recordo, però dubto que superin el dia a dia d’un jubilat que, sense arribar a comercialitzar la dignitat, conviu feliç una existència plàcida i plena. Plena plenitud de senectut, on et complaus en complaure, on t’ho mires gairebé tot d’una altra manera que inclou, en gran manera, la comprensió generosa de tot plegat. A vegades som tan pobres que només tenim cèntims, i ni així podem gaudir de la sublimitat de l’existència. Bé, són pensaments lliures des de Huelva. Parlant de Huelva, avui hem fet una ruta força interessant, hem sortit després d’esmorzar, amb un itinerari ja preparat, per passar per San Juan del Puerto, el Emirato de Niebla, Rociana del Condado i Almonte per acabar a El Rocío, lloc singular a la vora d’on comença el Parc de Doñana i on es troba el Santuari de Nuestra Señora del Rocío. Un dia espectacular…