dimecres, 9 d’octubre del 2024

Tot arriba

Davant d’aquella ànsia i necessitat d'immediatesa,

la nit era parsimoniosa i sense cap interès 

per accelerar el camí cap a la matinada. 

Estava obsessionat per ser el primer en veure-la al matí, 

aquella carona amb ulls de llum, 

era per mi una mena de claror oxigenada

que em donaven el primer alè de vida del matí. 

Tot costa i val, tot arriba i, després del sol, 

més sol i millor, és el teu…

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada