Davant d’aquella ànsia i necessitat d'immediatesa,
la nit era parsimoniosa i sense cap interès
per accelerar el camí cap a la matinada.
Estava obsessionat per ser el primer en veure-la al matí,
aquella carona amb ulls de llum,
era per mi una mena de claror oxigenada
que em donaven el primer alè de vida del matí.
Tot costa i val, tot arriba i, després del sol,
més sol i millor, és el teu…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada