Beneïa la pluja

Tempesta i pluja, trons i llamps, és un plaer està recollit a casa, mirar per la finestra i veure la plaça buida i neta. Recordo el meu poble quan jo era petit, les carreteres de terra, els bassals d’aigua, la il·lusió dels nens per lluir les seves botes d’aigua que els permetien circular entre els clots plens d’aigua. Recordo que vaig tenir un paraigües amb els colors del Barça i, amb les botes i el paraigües, beneïa la pluja i la reclamava. M’encantaven els llampecs i m'aterrien els trons, era un nen és clar…