És un poble tranquil, feliç, en pau, que viu la seva democràcia gairebé apartat del soroll de la resta del món. No, no fàbrica armament, perquè no pensa atacar a ningú, ni tampoc que pugui ser atacat. És com aquell poble blanc de la cançó, que diu que pels seus carrers de pols i pedra, per no passar ni va passar la guerra. Només l’oblit de tothom camina lent, potser afortunadament per a tots ells, segur…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada