Ens veiem i el somriure ens arriba fins als ulls, voldria abraçar-te, crear un espai on poguessis exercir la teva llibertat i que la màxima expressió de la mateixa fora ser prop meu. Passegem de la mà pel Delta, la desembocadura de l’Ebre és prop, a l’esquerra els arrossars meravellosament verds, a la dreta el riu, o “lo” riu com diem nosaltres, aquí és ample i l’aigua gairebé salada, l’entrada a mar és tot un espectacle digne de veure, veure’l amb tu és un cant a la sublimat…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada