Veig una pau progressiva, un marge per somiar, una realitat a la que atendre, una vida de la que tenir cura. Contemplo, amb una certa felicitat, que la prórroga s’està allargant generosament. Soc conscient de la meva realitat regalada, potser merescuda, potser no tant, però aquí hi és i, a cops, sembla que ha vingut per a quedar-se. Com diu la cançó, gràcies a la vida que m’ho ha donat tot…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada