Fem un vol a dos, com quan érem més joves i els límits eren menys limitats. Ben pensat, potser millor anar de la mà, com diria el poeta, tot sabent que ens seguim estimant. Aprofitem que el sol es deixa veure i cerquem un lloc on la natura manifesti el seu agraïment total per les pluges i ens impregni el verd vida de l’arbreda i el cant feliç dels ocells, que semblen cantar al bon temps. Caminem a dos, tot i sabent que l’altre ets tu i, aleshores, tot em somriu…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada