I jo parlava en silenci i m'escoltava i m'ho repetia fins que m’agradés, fins que m’emocionés, fins que veia que podria ser del teu interès. Després obria la finestra i deixava veure i escoltar a la lluna i, així com aquell que no fa res, em posava a escriure i allí t’ho deia tot i bé i bonic, i m’adonava que t’arrencava un somriure i, aleshores, m’adormia feliç…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada