La somio, l’espero, la sento, la imagino, la presencio, la visc intensament, com es viu tot allò que t’omple el cor i fa que bategui compassant aquella música que sents a l’interior i que et fa ballar de felicitat. S’apropa la matinada però al dia encara li manca la llum dels teus ulls que arriba amb el cafè i el petó li dóna solemnitat a la joia de la convivència. Un col·lecciona somriures d’amor, complicitats, abraçades, petons…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada