Tu ets el vent que es fa brisa i aroma.
Tu ets en aquella rosa blanca que brilla
en la rosada de la matinada.
Tu ets en aquella música indefinida del bosc,
batec de fulles de l’alzina que acompanya
la piulada tan tendra dels ocells,
que afinen les tonades per al temps de festeig.
Tu ets en aquell pensament del vol possible,
que aterra per tu i amb tu, tu ets i per tu jo sóc feliç.
Tu, jo, nosaltres, tu més jo…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada