Avui fa dotze anys que va traspassar la meva mare, la gent del poble la coneixia com a “Suncioneta de Rafelet de la Madrina, la dona de Pedro del Metge”, ja que el meu avi era el metge de Jesús i Maria. Recordar la mare sempre és una llàgrima i un plaer, la llàgrima és el sentiment per la seva pèrdua, però el plaer sempre és immens, tot recordant el seu esforç, el seu exemple, la seva entrega i el seu amor sense mesura a la família i a la vida. Suposo, mare, que t’hauràs trobat amb el pare i continueu la vostra felicitat que tan m’agradava de gaudir. Si voleu veure l’àvia, deu estar fent el sopar a Sant Pere, així que és fàcil de trobar i li doneu una bona abraçada de part meva. Sempre al meu cor tots plegats, petons!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada