És la meva cunyada preferida i mereix una atenció per escrit… Amb seixanta anys a l’esquena, però ja sense cigarreta a la boca, la senyora manté el to i la dignitat, la presència i la qualitat innata i natural que té per mostrar la seva creativitat. De Marcel·la sempre dic i diria que ha estat un projecte que no han sabut aprofitar i passa per la vida com una llum desitjada i mai aconseguida del tot. Cunyada, continua així fins a que siguis gran, després fes el que et doni la gana com jo. Moltes felicitats, ets tot un regal de criatura!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada