Bacallà al pilpil, si més no així ho deia la meva mare, era el dinar típic de Divendres Sant. Abans, evidentment, m’havia fet la mona, la més bonica, la més rodona, la més farcida amb cabell d’àngel, la que tenia més anisets i més confits i també més ous (quatre), perquè sabia que m'agradaven molt, així gelats i menjats amb el contrast de la dolçor de la pasta. Bé, segueixo gaudint d’uns dies al Delta (Deltebre), ara recordo algun ram molt llarg que em van comprar. Recordo a la mare fent virgueries a la cuina. Entranyables i meravellosos records familiars.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada