El poeta s’inspira quan la cresta de l’onada
s’arrissa un cop i un altre, fins arribar a la sorra.
El poeta s’emociona quan veu que la rosada
és magnífica damunt de les roses blanques del jardí.
El poeta resta bocabadat contemplant el vol d’un estel,
mentre la lluna, que ara va de plena,
es banya al mar a les dotze de la nit.
El poeta escriu sense parar, ho veu tot amb ulls d’amor,
espera de la nit la matinada, somriu amb el dia, estima...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada