Bons i dolents

I què em dieu de la nit? La nit és fosca, una reducció al res, a tot allò impertinent que podria perturbar la nostra intimitat. És un amor adolescent, no és un amor qualsevol, és “l’amor” i, per tant, no hi ha muntanyes ni cap parany que no pugui superar. La resta no importa, és la nit, és allò del res, però del res de res, o tu o el pou, cel o infern. Sembla allò de l’educació tradicional, el binomi dels bons i dels dolents, una llàstima…