El petó llarg és la cloenda de l’abraçada eterna, després ja ve el cel, suposant que en aquest lloc és on l’esclat total del sentiment té tota la sublimitat de la realització definitiva. La proximitat està prou bé, però el contacte, sempre que acarone com cal, és aquell aliment màgic que fa de l’ànima un estat superior, a partir del qual l’ésser és música…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada