Si vols puc plorar amb tu, si més no ser al teu costat, i ajudar-te, de mica en mica, a deixar de fer-ho. Això és un amic, aquell que sempre hi és, aquell que et coneix i t’estima i no té cap més intenció que procurar el teu bé, tot i que a cops sembla la veu de la consciència i et fa escoltar allò que potser no voldries escoltar, però no ho pots amagar perquè és la teva realitat més autèntica. Un amic, un tresor…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada