De petit m’agradava molt veure els animalons que l’àvia tenía en llibertat al seu pati. Les oques, alguna llocada d’aneguets, algun mut negre preciós i, fins i tot, una vegada vaig veure que a un racó, entre un arbre i un paller, una gata havia gatinat, com diria Salvador Espriu, i ho vaig poder veure de prop.Una tarda que plovia una mica vaig veure com la mare anava traslladant, un a un, als gatets a un lloc cobert, l’espectacle era edificant i molt entranyable, els feia un petit mos al coll i els anava posant un al costat de l’altre fins que els va poder salvar a tots, genial…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada