He tornat a assaborir la llibertat del jubilat, he caminat sense pressa, m’he aturat per veure de prop els margallons i els romanís, amb tota la calma del món, fins que m’he atapeït de tot l’aroma del bosc de la Mediterrània. Poc a poc he arribat al meu banc de mirar el mar i sí, gaudeixo del meu temps, és un temps guanyat al temps, guanyat a base de timbres i campanes que és allò que ara serien músiques de l’escola, de l’escola sempre recordada, sempre estimada…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada