Cau la nit, la neu, la pau, sembla que tot ve bé per a quedar-se. La nit fosca és blanca i la lluna treu el nas vermell, que ara també vol ser blanc, i s’uneix a la festa. La pau es troba com el peix a l’aigua entre la blancura de la nit, allà a la casa de fusta i pedra, al mig de la muntanya, on veus que les àligues fan el niu en la part més alta, prop ja del cel, on l’aire és molt més net i molt més pur, pur total…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada