És allò que l'amic Llobet anomenaria com “un remanso de paz”, i així és, és el meu estimat poble, on sempre vinc a respirar aquella puresa natural que el caracteritza. En viu i en directe, la gent és plana i va de cara, i a vegades fins i tot em costa agafar el ritme ja que m’he acostumat una mica, no del tot, a què a les coses els hi donen moltes i innecessàries voltes, que no caldria. Fan un bando, anuncien peix i llepolies a bon preu d’una coneguda casa de congelats. Som al poble contents i molt feliços…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada