Vaja, se m’accelera el somriure quan et veig i marxem,
quan veig que l’estima del meu amor…
té la complaença que es fa palesa en cada trobada.
El meu cor batega amb els fums de l’emoció sana,
són papallones en vol equilibrat
que, a pesar de la intensitat del sentiment,
tenen la pausa que sempre dona la pau ben mesurada.
Vaja, el somriure em puja als ulls,
la meva cara ho transmet tot, et presencio…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada