Allò dels ulls

Fa ullets de carinyo diuen les àvies, però altres que no són l’àvia pensaven allò de què té els ulls pixats, però més endavant hom diu “els ulls li parlen de grossos que els té” i, realment, els té com unes taronges del meu hort. És allò dels ulls… i, quan parlem dels ulls, sempre em ve a la memòria el madrigal de Gutierre de Cetina, que vaig conèixer, aprendre i assaborir amb la meva professora preferida de Literatura, de l’Escola Normal de Tarragona. “Ojos claros serenos que de un dulce mirar sois alabados, porque si me miráis me miráis airados…” per acabar dient “Ya que así me miráis, miradme al menos”. Molt gran Cetina…