Són bonics el somnis, bonics i edificants, sembla que tots tenen una raó de ser, alguna cosa que ha passat, que has viscut, que has pensat… A cops, però, el somni et juga alguna mala passada perquè tu no hauries volgut que acabi així, d'altres et resulta corregit i augmentat i tot acaba amb músiques que celebren aquella realitat que volies tan millorada. Bé, cal somiar, mai deixem de fer-ho…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada