M’agrada pensar en el mar blau de cel, però sempre prop dels verds de muntanya, aquell verd de l’ull oliva tirant a negre, ulls blaus també, que semblen portar el sol a l’abast de tothom. M’agrada la calma de la tarda, és com si el dia comencés a madurar permetent-se alguna reflexió que el portarà a començar la nit amb capacitat per al relax i la pau total. M’agrada la pau interior perquè, independentment d’on siguis i el que facis, pots gaudir de tot allò que la vida et regala com cal…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada