No, si us plau no, no em parlis del desamor ni del despropòsit,
ni de la cara fosca de les coses mal fetes i injustes.
A mi parla’m de les abraçades que acaben en un petó imparable,
amb una certesa plena d’amor i de realitat.
Parla’m dels somriures d’aprovació, de l’afinitat,
del sí que és definitiu per sempre més.
Parla’m, parlem, de tot allò que té sentit,
segur que el trobem parlant de nosaltres dos…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada