Ara ja fa dies que no en fem i la Teresa en volia fer un de conill, que és boníssim, però al final el farà de costella, que tampoc està gens malament. També fa temps que no fem una paella tal com cal, com les que fa la meva cuinera de capçalera, una mena d’arròs pelat però en paella, amb musclos de Deltebre i altres productes de la terra. Fer un arròs sempre ha estat un ceremonial, l’arròs és deixa estimar, i és capaç d’agafar, amb tota intensitat, tot el sabor de les viandes que hi poses. Demà fem un arròs, la Teresa sempre els broda, aquest segur que també…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada