Un dia parlaré de la lluna d’abril,
de la mar que es contempla des del penya-segat,
de la música i al mateix temps de la pau del bosc…
Un dia parlaré de la rosada, de la matinada,
del petó i del cafè, tot fet amb amor senzill,
natural, vertader, especial, únic…
Un dia parlaré del niu de l’oreneta,
de l’ocell que refila a la finestra,
del colom que fa el niu a un lloc tranquil, discret…
Un dia més, amics, intentaré fer-vos una abraçada
a través de les meves lletres…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada