Imagino que plou

No, no plou, però jo segueixo imaginant que el blau del cel es fa fosc i que, en un no res, de cada núvol negre surt el miracle de la pluja, que ens és tan necessària. I jo vull sentir-la de prop, tant m’hi fa si és teclejant per la finestra o m'agafa en ple carrer, i és damunt del meu paraigües on fa la parsimoniosa música tan super esperada. Imaginar no em costa gaire, estaria bé que aquest somni que em sovinteja es fes realitat…