Hi havia tant d’amor en aquell braç de Fabiola que feia la mare, tanta qualitat, tanta proporció, tant contrast de sabors, que feien d’aquell pastís una delicia. A vegades hi posava fins i tot un bany de xocolata, que feia apart, d’altres una pluja de coco, també variava les galetes, que a cops eren rodones, les famoses Maries, i d’altres quadrades, però sempre molt ben fet i bo, amb gust de mare…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada