És clar, segur, jo la miro amb els ulls de l’amor i tinc molt clar que no tothom li deu veure les meravelloses qualitats, que per a mi són úniques. És allò que deia la meva àvia quan algú ens beneïa amb alguna bona pluja de floretes: “Això és que et mira amb bons ulls”, la qual cosa feia entendre que no tothom ho podia veure igual. Però jo la miro i la veig amb els ulls del millor amor…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada