Faig un petó a la lluna, que ja és de dia,
i una forta abraçada a l’esperança…
Faig un somriure encès al sol,
que és la llum que em permet veure l’entorn,
és clar que jo tinc la sort de què la llum dels teus ulls
complementa qualsevol mancança de les foscors infernals.
És l’hora del cafè, el teu cafè, del cafè amb tu,
el dia promet molt, tu ets prop de mi, sóc molt feliç…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada