Darrer dia de curs

Avui estic una mica nostàlgic… Recordo el darrer dia de classe d’un curs qualsevol quan acompanyava als nens a la porta de sortida i jo tornava a la meva classe, a la meva taula, tancava els ulls, fins i tot em posava les mans a la cara per a que la foscor fos més intensa i així apagava una mica el plor que la meva ànima no podia deixar de fluir. Em feia la sensació de què acabava de perdre alguna cosa que durant tot un curs havia estat meva, nens als que vaig intentar ajudar a créixer tot el millor que vaig saber. Bé, poc a poc et va passant i l’arribada dels nous nens fa que el procés torni a començar per acabar passant el mateix de sempre…