Ulls que parlen

Diria que els seus ulls no saben plorar, o potser sí, 

però ho fan amb llàgrimes de l’emoció que proclama la felicitat, 

son pampallugues de plaer, d’acceptació o d’afinitat, 

amb l’amor i la natura… 

Diria que els seus ulls tenen tot el discurs,

acompanyats de la música i les llums adients, ulls que parlen, 

conversen i et deixen molt clar el que sent el seu cor…