M’agradava la seva discreció, la seva prudència, aquell saber estar on destacava, sobretot, allò que en diuen el don de la oportunitat. Sabia escoltar, i això no és fàcil ni és a l’abast de tothom, i ella ho demostrava cada cop que pensava que havia d’intervenir, és com si hagués estat prenent apunts de tot allò que calia recordar i ho plasmava als quatre vents amb la didàctica dels millors professors, Era tot un exemple i jo n’estava molt enamorat, del tot…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada