Aquella mirada té una música, un paisatge indefinit, meravellós.
És l’expressió d’un sentiment i, tot i que no mira en lloc,
hi ha plenitud de complaença en pau i bé.
Aquella mirada que sembla no mirar, però que és al lloc precís,
on és en la foscor on ho veu tot més clar.
Paraula i pensament absent de l’entorn proper,
però aquella mirada mira amb els ulls del cor, són ulls de l’amor total…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada