Pura poesia

El poeta diria, somiaria, pensaria i, fins i tot, escriuria una música adient. El poeta fa palesa la seva emotivitat davant de la contemplació dels brots tendres de l’amor primaveral d’adolescència. És allò de la bellesa més bella, de la neu més blanca, de l’escalfor del sol que, a més, acarona com una mà que transmet batecs de cor autèntics, reals, sincers. Sempre he pensat, i ho repeteixo sovint, que tot allò que veiem amb ulls d’amor, és poesia pura. Aleshores tot té aquella autenticitat fresca, natural, sana…