Som un a cada costat de la taula, dos cafès curts ens regalen el seu aroma, la terrassa dona al riu, el riu té gairebé la calma de la mar però, tot i que sembla que no toca, una llissa fa un vol d'exhibició. La llum d’un estel penetra entre les moreres, l’espai és idíl·lic, és allò que somies i se’t dibuixa un gran somriure de satisfacció. Sento aquella plenitud que et dona la felicitat quan la vius en pau i tenint aquella sensació de què tot allò que demanes a la vida ho tens a l’abast. Cal gaudir de la pluja perquè no sempre plou, i encara menys a gust de tots…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada