És bonic el plorar de les roses, quan la rosada les acarona amb aquelles gotetes de vida, jo no puc per menys deixar de pensar amb les figues i la seva cristal·lina goteta de mel. Em continua sent molt temptadora la passejada de la meva mà per damunt del romer florit, i arrancar-ne fins i tot una branqueta perquè aquell aroma de natura pura m’acompanyi fins a casa. Al port del Serrallo hi ha moviments que t’apropen al bon temps, les gavines semblen estar en ple festeig i ja comencen a deixar-se veure els cormorans que descansen damunt de les cordes on s'amarren les barques. Som a mig abril i el camí cap a l’estiu és ferm. Molt bona nit!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada