Aviat vas prenent consciència de què et vas fent gran… Tot comença quan uns nens et tracten de vostè i al bus et deixen seure amb gran respecte i educació, més endavant els coloms i les tórtores se t’apropen per veure si portes alguna cosa per omplir el pap. També, en algun cas, notes que se t’escolta com la veu autoritària de l’experiència il·lustrada, però també notes que, de manera gairebé inconscient, fins i tot els teus propers ja se’ls escapa algun somriure de comprensió. Bé, cal envellir amb bellesa, és allò que diuen amb dignitat…

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada