Feia temps, potser anys, potser mai, que no havia vist un paisatge nevat tan espectacular, amb un sol que era com una mena de llum que encara millorava i enriquia tot l’entorn. Diria que aquest és un paisatge on els poetes poden perfectament arribar a l'excel·lència de la descripció i si, a més, posen en marxa la imaginació, aquí la creació pot ser definitiva. I què dir dels pintors, què podem fer els pintors davant d’una panoràmica així, aquest blanc cristal·lí que brilla gairebé amb llum pròpia i amb algun punt de verd d’algun arbre de muntanya que gosa treure el nas… Amics, ho he gaudit molt, val molt la pena, és preciós… Bona nit a tothom!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada