El poeta deia allò de què “tindrem una mida per a totes les coses”. La meva àvia parlava de saber posar o treure. A mi, com a professor de La Salle, m’agradava equilibrar, sempre que m’era possible, els egos dels nens de les meves classes. Hi ha persones que et valoren, fins i tot et revaloritzen, i fan de la seva proximitat la millor vitamina per a la teva reafirmació. Sempre he pensat que, en aquest món, també hi ha bona gent, gent incapaç d'humiliar ningú i que és feliç de poder ajudar a aixecar-se a algú que ha caigut. Sí, la bona gent té una mida per a totes les coses, sap posar i treure, és equilibrada i feliç d’ajudar al necessitat…

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada