Durant la nostra estança a La Salle-Reus, vam congeniar molt, ell era la meva referència, el sentit a moltes coses, l’ordre i el respecte a tot allò que la fe ens deixava clar. Fèiem la vigilància del pati, vull dir dels nens que es quedaven al menjador, i ens ho passàvem pipa fent de ministres d’assumptes complicats, i aplicant una justa justícia a tots plegats.
Vam dinar junts molts anys i, no sé ben bé perquè, jo era al cap de la taula, deia que així podia veure millor a tots els companys... a un costat tenia al germà Lluís i a l’altre al germà Polo, i us ben asseguro que mai havia vist una persona tan capaç per fer fàcil la convivència. Podría contar moltes anècdotes, on totes ens parlarien de bondat i seny, però no és el moment.
Des del cel on ja ets, mai deixis de mirar-nos amb ulls d’amor, com sempre. Una emocionada abraçada germà Lluís... Gràcies per tantes coses!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada