Sempre penso en aquell somriure fi, en aquella mirada neta,
en aquella dolcesa cada cop que obria la boca per dir quelcom.
Tinc molt present aquella força que atrau com un imant,
com aquell foc d’hivern, com aquells braços que abracen amb el cor.
Sempre recordo els orígens de la nostra afinitat
com una pau de calma activa, com un estel nou...
que mai s’apaga en el nostre cel, que és nou i bonic per tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada