Sempre recordo els temps de l’esperança, de l’energia activada, d’aquella llum, d’aquella il·lusió, d’aquell estat pre-eufòric... tot seguint les petjades que els teus ulls anaven deixant al meu cor. Després, amb els anys, fins i tot els que hem aconseguit una bona i estable relació d’amor, en pau i bé, recordem aquell estat, com alguna cosa màgica, irrepetible, única, especial…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada