Encara sóc a ahir, amb ulls oberts per veure-ho tot i posar-hi el que cap. En veure'ls pregant i donant gràcies per compartir el pa de cada dia, te n'adones de la saviesa de la humilitat, de la puresa d'un estil únic, ferm... Els recordo més joves, convençuts, valents, sempre gestionant justícia i pau, amb una base d'entrega total a tot allò indiscutible que suggeria el Fundador. Érem famílies, unides i evolucionant cap el camí que crèiem correcte. D'alguna manera, em dol sentir "érem"... qualsevol temps passat no té per què ser millor, tampoc pitjor, però hi ha actituds que són vàlides tan avui com ahir, sempre que es lliurin des del cor i a fi de bé, amb seny sentit.En tornar a aixecar la mirada a l'entorn, ens veig -perdó per la inclusió- evolucionant cap al Camí... sí, en majúscula, perquè és aquell que va tan lluny i tan segur que pensem que allí hi ha tot, el final de l'esperança, la comprensió, la realitat possible i esperada... Ulls de llum entre ulls de llum. Tot sol... tots amb llum al cor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada