Potser em cal demanar perdó per l'ordre en les idees bàsiques, l'èmfasi per a la proclamació i convenciment, la contundència definitiva de tot plegat. Però no massa... jo sempre anomeno les coses pel seu nom i són els altres qui hi fiquen adjectius de conveniència. Nosaltres, com diria en Raimon, venim d'un silenci, el de la por, el de la repressió, on obrir la boca només era possible per cantar la seva solfa. Ara, tot i que en parlar ningú et fa cas, pots dir les teves veritats, que són de molts, cada cop més i amb més raó.
Després del discurs de veritats no cal defallir per l'amenaça. Està en joc la llibertat i això ho és tot perquè l'home no ho és si no és lliure (Espriu). Cal anar amb el cap ben alt i donant tota la força a la raó. S'ha de parlar de justícia cada dia, deixar clar qui és qui roba, qui malgasta en defensa i altres coses i no et retorna l'establert, i t'obliga a retallades socials bàsiques. Cal continuar el discurs, val molt la pena, segur. Cada cop són més els que l'entenen...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada