El temps acaba per coure-ho tot, en una bona cuina amb sal i sol, oli i seny, prudència i espai, per créixer en la nova edificació... En temps d'adolescència tendra, on només val tot o res i les petites protuberàncies són muntanyes insalvables, manca temps per coure, temps de cocció, i en l'edat adulta l'olla comença a bullir i cou, cou tot allò que és decent i deixa crua la imbecil·litat crònica...
Tristesa total en veure surar la immaduresa. L'enemic és tot allò que sona a Catalunya, tot allò que sona a català, la llengua de les nostres terres i altres contrades. Tota aquesta mena d'irresponsables, curts de gambals i sense enteniment, diuen que ara a la Franja es parla LAPAO i a ses illes el baleàric i a València... Fan riure i pena, a més de fàstic i olor d'indecència. Continua l'espectacle i les seves raons, cada cop que obren la boca, cada gest, em reafirmen en les meves conviccions... El meu país és Catalunya, i la meva llengua el català!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada