L'amistat comporta confiança i la bonhomia la inspira i la regala com un acte reflex que no costa. No cal estar sota la fèrula despòtica del dictador sàdic i ferotge per tenir comportaments adients i raonables... tampoc cal ser amic o conegut per ser decent i no decebre. Un pot anar sol i complir sense més anhel ni llorer que l'ànsia de fer bé el deure, això fa que me la guanyi... vull dir la confiança, l'estima, per un preu just, d'allò que fas sense donar opcions a l'exigència de què puguis vendre altres coses que mai has imaginat de tenir.
És autèntic i sincer, franc, just, veritable, es pot confiar amb ell. Persones que donen tranquil•litat perquè sempre tenen una mida i mai surten dels extrems de la decència. Gent que ni compra ni ven, perquè és la veritat qui té tres llengües, i la mentida és muda, i els llibres són amb els doctors, i els ignorants no tenen cap llibreria al seu abast. Tot va a l'inrevés, com diria el poeta, o encara de més cruel realitat, com diria un servidor en hores baixes.
Faig una oda a la integritat, a l'home incorruptible, honrat, que lluita pels seus drets, tant socials com individuals. Faig una clamor a la condició humana que se sent solidària amb els altres, i es desprèn que podem ser benèvols i generosos. Amb tota humilitat, proclamo la llibertat de la democràcia no comprada i la meva total confiança en l'home lliure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada